Tanmateix traïdors

Todos los tiranos se abrazan como hermanos...

TANMATEIX SÓN TRAÏDORS

Galileu Galilei va desvetllar una gran veritat. La terra no s’estava immòbil i el sol rodava al seu voltant sinó que era a l’inrevés. I davant els seus inquisidors i la massa ignorant que el volia dur a la foguera va fer una frase, referint-se a la terra, que ha passat a la història: “É pur si muove !” (Tanmateix és mou!)

Heu vist mai uns fiscals tant “justets”? Heu vist mai uns presumptes culpables a qui se’ls deixi fer discursos tant llargs durant el judici? No, de ben segur que no ho heu vist mai. No ho heu vist perquè en un judici, quan va de debò, a l’acusat no se’l deix campar tranquil•lament deixant en ridícul tot l’estament de la justícia. No ho heu vist perquè en un judici que va de debò, els fiscals són fiscals competents i quan es presenten a l’acusació s’han estudiat molt bé la causa. 

Si aquests dies ho estem veient és perquè els tals “judicis” no són de veritat. Són aparentment veritat, però és tota una escenificació. És un culebrot televisiu i mediàtic que ja fa mesos que dura. Un culebrot per fer passar per herois uns vulgars col•laboracionistes, salvant-los de la ira del seu poble i així arrabassar i impedir, un cop més, la Independència de Catalunya. 

Primer la presó, esclar, “pobrets”. Doncs mireu, si s’infiltra un policia en una banda de delinqüents per a desballestar-la, quan això passa, al policia infiltrat també se’l tanca a la presó per a dissimular i encobrir-lo. I, per cert, aquest policia, pel risc que corre i per les molèsties d’haver de fer presó, se li triplica el sou. 

Després ve el judici, esclar, “pobrets”. Doncs mireu, el policia infiltrat, també serà jutjat per a seguir l’engany i perquè ningú no pugui sospitar que és col•laboracionista. Si juga la pell. Així mateix els “nostres líders”.

Avui, però, els guionistes del culebrot, o sigui Espanya, s’han superat a ells mateixos. Avui, els “nostres líders”, seguint el guió, ja ens han reconegut que són uns incompetents que no van fer cap declaració, ni res que representés trencar amb Espanya. El més greu és que ens diuen a la cara, i en discursos llarguíssims ben retransmesos per TV i escampats per tots els mitjans, que no només no ho van fer, sinó que des del començament no tenien cap intenció de fer la Independència, que tot era un simulacre. Ens ho diuen a la cara perquè els perdonem, pobrets, i perquè en acabar el judici els puguin absoldre i tots contents i enganyats.

M’he hagut de mirar ben mirat al mirall i el que he vist és que sóc bastant com tothom, que potser faig cara de crèdul i que el desig emocional d’Independència del meu País m’ha fet perdre la capacitat racional d’entendre les coses. Però també he vist que tant, tant, i tant justet no ho sóc... 

Us convido a mirar-vos al mirall, perquè ens fan imbècils profunds i no ho som. Només som un Poble que vol la Independència i que aquestes ànsies de Llibertat ens han estat segrestades i manipulades per les persones amb qui havíem dipositat la nostra confiança i ara ens cal rectificar.

Durant l’escenificació d’aquest “judici”, els “nostres líders”, amb una barra i un “desparpajo” increïble ho reconeixen tot. Tot no, però, no diuen la paraula clau, aquesta no, que no es pot dir, perquè, si la diguessin, se’ls acabaria la possibilitat de continuar mentint-nos. La paraula és traïció.

I és que els “nostres líders” són mentida i els catalans veritat.

Ignasi P. Ferré